dilluns, 15 d’octubre del 2007

La trobada


Perdona'm les paraules excessives.
Ja ho sé, el nostre amor, no té deliris de grandesa,
els adjectius li 'n sobren,
però un temps de somni ha de menester.
Sabem millor ara que mai quin serà el seu final,
que qui fou el seu inici.
I això no ens entristeix pas,somriem impúdics,
ara,quan ens tornem a veure...
la roba fora,
la blancor dels llençols,
els sexes calmats,
tu i jo abraçats.

6 comentaris:

Joana ha dit...

Mmmmm...Des d'aquí puc olorar els llençols... blancs i suaus...
Molt bonic el que escrius, Rosa! ;)

Crisol ha dit...

Breu, pero contundent, aixi m'agrada.

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

I les cortines entreobertes, ummmmmmmmmm

Mikel ha dit...

molt bonic e intens...

Mon ha dit...

Perque dins la foscor els llençons fan olor a blanc. m'agradat tens una virtut que em fas despertar records amb els teus versos

Reina Letizia ha dit...

Tú y yo abrazados... ¡Qué bonito! Se lo tengo que decir a mi Felipín.

Besos de Princesa