dimecres, 10 d’octubre del 2007

Resposta


Navegar per la teva pell,
impulsada pels sons del teu alè,
és quelcom que porto ecrit en el destí.

No necessito el nord,
és un camí navegable per el meu vaixell,
on els teus ulls em fan de guís.

I jo timonell de les meves mans,
apropo a la meva boca,
sabors mai tastats,
racons mai escrutats i,
de cada mar milers d'olors afalagadors.

El temps s'atura a l'ílla de l'amor,
cos contra cos,
nuats per la fal.lera d'assedegar el desig,
que malgrat les trobades no gosem atrapar.

Navegar per la teva pell,
lliscar per entre els teus braços,
portar per estendard el teu somriure.

I el teu onatge la meva vida,
i el teu vent el meu torment.

3 comentaris:

Mon ha dit...

acabo de descobrir un altre espai de sensacions, de poesia....gracies et llegire

BELMAR ha dit...

;)

Crisol ha dit...

Un racó nou? ja tindràs temps per dividir-te en tants mons diferents?

Mhan agradat les teves paraules, sentiments, pensaments...